Hivern al poble

_{Decidir passar l’hivern al poble.}

_{Denominació, per cert, aquesta de «poble» que recordo que sovint el meu entorn considerava poc encertada. El poble ha d’estar lluny em dèien, cal fer una expedició d’hores per arribar-hi. En el meu cas, el poble està a només 1 hora de la ciutat, però sí, per mi és el poble. On hi he passat els estius. Estius de tres mesos al principi, estius molt curts després, en èpoques en què renegues d’un lloc que no té gairebé res, ni gaire cosa a fer-hi, i busques llocs i opcions alternatives abans de passar-t’hi més d’una setmana sencera. Però que ara tornes a valorar per tots els records que t’evoquen, per totes les vivències, pels lligams familiars, pels qui ja no hi són, per ser part dels teus orígens.}

_{Doncs aquí, al poble, on únicament hi he passat estius i la maleta donava molt de sí perquè només hi posava mànigues curtes, em disposo a passar la tardor i l’hivern d’aquests temps estranys.}

_{El paisatge, la llum, l’ambient…tot és diferent ara. Doblement diferent de fet, diferent per la pandèmia i diferent per l’estació de l’any. La platja, explosió d’alegria i vida a l’estiu, ara es converteix en un paisatge d’autèntica nostàlgia. Pels amants de la mar, de l’aigua, de la seva vibració, de la seva remor, això no és problema, ens dóna vida igual…però és cert que hi ha dies que et pot arrossegar malenconia endins i no deixar-te’n sortir.}

_{Els carrers tranquils, l’olor de la llenya cremada a les llars de foc, els dies que s’escurcen, la foscor que embaeix ràpidament tots els racons. El silenci. Sortir a donar una volta per algun dels camins tants cops transitats. Complir amb un distanciament que pràcticament ja sorgeix de forma natural.}

_{Sembla que aquest serà el paisatge d’enguany.}