Comprar aquell llibre que fa temps que li tenies l’ull posat. El moment de començar a llegir-lo, i capbussar-te en un món nou, una història nova que no saps a on et portarà. Tenir diversos llibres esperant a la tauleta de nit, i que tots ells t’inspirin per igual. Per mi aquests són alguns dels petits grans plaers de la vida.
No negaré que hi ha moments en què concentrar-te en la lectura costa. Époques en què no t’acabes de dicidir per ningún llibre o no trobes mai el moment de començar-ne algún, serà que no toca.
Però en d’altres, la lectura et salva, t’acompanya i et fa somiar, i és el que estic sentint en aquests temps estranys.
Comparteixo quatre lectures d’aquesta tardor, els dos darrers que he llegit i els dos que m’estan esperant.
**
Tardor, Ali Smith. Raig Verd. Traducció de Dolors Udina
Imagino que aquest llibre no necessita gaire presentació. Primer llibre del quartet estacional de l’escriptora i periodista anglesa Ali Smith, la `serie es completa amb Hivern – Primavera – Estiu. Tots ells ja publicats en anglès, mentre que en català per ara trobem Hivern (Raig Verd), però pels dos darrers caldrà esperar encara una mica més.
Malgrat que va haver-hi un moment en què veia aquest llibre per tot arreu, el vaig llegir sense saber-ne gaires detalls. He de dir que m’ha sorprès força. Considero que no és un llibre fàcil, que al principi pot costar, en alguns moments vaig haver de parar, tornar enrere… però un cop entres dins d’aquest món -on sovint costa distingir el que és real, del que és somni o record- i acceptes les seves regles del joc, t’atrapa i l’estil peculiar de l’autora et captiva.
*
Anhelo de raíces, May Sarton. Gallo Nero. Traducció de Mercedes Fernández Cuesta
Darrerament Gallo Nero Ediciones m’està portant força sorpreses. La primera va ser aquesta, un relat biogràfic escrit als anys 60 per la poeta i escriptora belga Eleanore Marie Sarton, en què rememora la compra d’una casa de camp del segle XVIII a Nelson, Nou Hampshire (Estats Units).
De les dificultats de recuperar una vella casa gairebé en estat ruinós, de l’amistat, de la soledat, del pas del temps, de la feina de l’escriptor, de crear una llar, la natura, treballar la terra, són alguns dels temes que hi trobem. Realment una obra delicada, encisadora i sensible que m’ha emocionat en diversos moments.
D’una aparent senzillesa, que amaga una immensa profunditat, i que ens recorda la importància dels petits detalls, instants que poden estar plens de bellesa.
*
Un jardín en Venecia, Frederic Eden. Gallo Nero. Traducció de David Cruz Acevedo
De nou Gallo Nero. Anhelo de Raíces em va portar a descobrir aquest relat breu escrit per Frederic Eden i publicat per primera vegada el 1903. I que llegint la temàtica em fa preguntar-me on era jo que fins ara no n’havia sentit mai a parlar, ni del llibre, ni el jardí -el gran protagonista.
«En ningún otro lugar de Venecia existen espacios tan amplios como en la Giudecca. La isla vista desde el Sur revela a los curiosos rebosantes zonas de verde. Hay un jardín en particular que llama la atención por la intensa vegetación salvaje que parece haber tomado la delantera sobre verjas, tejados y pérgolas: es el jardín que todos conocen por el nombre de su creador: Eden».
Llegeixo també a la contraportada que aquest fascinant jardí, que l’autor va crear en un sòl aparentment hostil, va despertar l’admiració de figures com Proust, Cocteau, Thomas Hardy y Henry James, el qual aquest darrer possiblement s’hi va inspirar per escriure la seva novel·la Los papeles de Aspern (1888). Curiosament llegeixo això el dia en què veig anunciada l’estrena de la pel·lícula dirigida per Julien Landais, amb interpretacions de Jonathan Rhys Meyers i Vanessa Redgrave, entre d’altres, que adapta aquesta novel·la. Agradables coincidències.
Per una nostàlgica fascinada per Venècia la cosa promet.
*
El festí de Babette, Isak Dinesen. Petits Plaers de Viena. Traducció de Maria Rossich.
Començava fent referència al petit gran plaer que la lectura ens reserva, i acabo amb un autèntic petit plaer.
L’editorial independent Viena, fundada l’any 1991, recentment ha iniciat la col·lecció Petits Plaers de Viena, una seleccció de novel·les breus de grans autors del segle XX, per a -tal i com diu l’editorial- lectors amb poc temps.
Em declaro admiradora d’aquesta col·lecció, amb obres que es nota que estan escollides amb cura i amb un disseny de cadascuna d’elles que fa que te les emportaries totes. Recentment m’he llegit Bon dia, tristesa de Françoise Sagan i El blat tendre de Colette, i ara no m’he pogut resistir amb El festí de Babette.
Qui més qui menys tindrà possiblement al cap la pel·lícula que Gabriel Axel va dirirgir el 1987 basada en aquest relat i que va guanyar l’Oscar a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa. La veritat és que jo he vist algún fragment, però no l’he acabat de veure mai del tot, aix´í que abans de fer-ho és bon moment de capbussar-me en la novel·la.
I descobreixo que l’autora, Isak Dinesen – pseudònim de l’escriptora danesa Karen Blixen- és l’autora de Memòries d’Àfrica (1937), on narra part de les seves vivències a Kenya i que Hollywood va adaptar també en la coneguda pel·lícula protagonitzada per la Meryl Streep i Robert Redford. Va de pel·lícules això.
anna alba 