La vida és ara

_{En quin moment tot s’ha accelerat tant i ha adoptat aquesta velocitat de vertigen?}

_{És qüestió únicament de l’edat que una ja va tenint?}

_{Recordar els consells que et donava no fa massa qui consideraves molt gran. Aprofita, gaudeix el moment, que a partir d’un dia la vida passa sense adonar-te’n.}

_{Veure-t’hi de cop del tot reflectida.}

_{Com més intentes gaudir i retenir cada instant, més et sembla que els dies se t’escolen entre les mans. Repetir la vida és ara…la vida és ara…per no oblidar-ho. Però no aconsenguir tenir-ho sempre present.}

_{Però hi té també alguna cosa a veure el ritme de la societat de la informació/ desinformació i la tecnologia en trepidant evolució?}

_{El que avui és tendència i notícia a tot el món, demà ha quedat relegat per noves tendències i noves notícies a un ritme vertiginós. Res perviu massa temps…obsolescència a la primera de canvi.}

_{Si vols estar al dia, has d’estar constantment en alerta, constanment connectada, constanment mirant enfora. Sobretot, no perdre el tren. En alerta de no acabar tu a la prestatgeria dels objectes obsolets.}

_{Ets menys d’una època si enyores el que ja és una mica història? Allò que ja es considera obsolet? Si creus que les noves tecnologies ens han donat i tret a parts iguals?}

_{Sempre hi ha el perill d’idealitzar en excés els temps passats…tampoc era tot tant idíl·lic com a vegades el record subjectiu ens pot fer pensar… Però el que sí que crec és que es vivia a una velocitat més pausada, es respectaven uns tempos, el fet que no tot es pogués tenir aquí i ara imposava un altre ritme, una altra manera de fer i valorar les coses.}

_{Però bé, aquest tema de la revolució digital ja donaria per tot un altre article i ja se n’ha parlat molt….però ho trobo molt interessant i és que em costa definir-me en una posició clara. Per alguna cosa pertanyo a la generació que hem viscut una espècie d’esquizofrenia tecnològica; la meitat de la vida sense internet ni mòbil, desconeixent el que representa tenir tota la informació a l’abast d’un clic, passant-nos hores interminables a la biblioteca fotocopiant llibres durant la carrera, esperant aquella persona que s’endarreria a la trobada sense saber el per què…i l’altra meitat pujats a l’onada de la tecnologia que s’ha integrat totalment en el nostre dia a dia, com si fos el més normal del món.}

_{I si paréssim un moment
Per respirar profundament
I poder comptar fins a deu
Per pensar si això és el que volem}

_{Tot tan de pressa, tot tan ja
Un plat a taula a l’ansietat
Demà a la tarda ja és el passat
Sant Trankimazin i Alprazolam}

_{Però no hi ha pressa
No hi ha pressa
Que no hi ha res al final}

_{La vida és ara
La vida és ara
No hi ha res més al final}

_{La vida és ara, Pau Vallvé (2020)}